La solitud no desitjada s’associa principalment a la falta de xarxes familiars pròximes, i genera sentiments com a tristesa, compassió i decepció. Encara que afecta a totes les edats, els joves reporten sentir-la amb major freqüència, mentre que els majors són percebuts com els més afectats. Més del 10% de les persones enquestades han experimentat SND de manera freqüent en l’últim any, sent les dones i els més joves els grups més vulnerables. L’enquesta també reflecteix que gairebé una de cada deu persones manca d’algú que pugui ajudar-lo en moments de necessitat, la qual cosa és més comuna en els homes i en les generacions més joves.

La solitud és vista com un problema social important i invisible, amb un 92,9% dels participants considerant-la una qüestió d’alta rellevància. S’identifica que el govern nacional, els ajuntaments i les comunitats autònomes han de liderar les solucions, encara que també es ressalta la importància de l’acció ciutadana. Existeix un ampli consens sobre la necessitat d’incrementar l’atenció política i mediàtica al tema, i una majoria desitja contribuir personalment a combatre la SND, especialment les dones. En el cas de les persones majors, la *SND és reconeguda com un problema particularment greu, encara que una minoria encara la considera inevitable. Finalment, l’estudi subratlla la importància de polítiques integradores i accions col·lectives per a abordar aquest fenomen creixent.